Aquest nou post l'escriuré en català en homenatge a la persona que me'l va ensenyar de petit, i que ahir ens va deixar. Ens va deixar la Maria, la que era més que una tieta, per mí i el meu germà. Ens han deixat els que en línea ascendent eren les persones més importants en la meva vida, després dels meus pares. Varem viure molts anys "porta amb porta" i varem conviure, i apendre i jugar, i riure ... i plorar. Avui ploro per ella, i per ell. Però demà ja no ho faré... riuré pel que vaig disfrutar amb ells, ja que si no ho faig, m'estiraran de les orelles... Un fort petó allà on siguis tieta (espero que a prop del tiet).
No hay comentarios:
Publicar un comentario